Manifest Institucional de l’onze de setembre de 2021

Diada2021

L’onze de setembre de 1714 va culminar en la pèrdua de drets i llibertats del nostre poble. Europa ja feia allò que sempre fa: contemplar amb indiferència el sotmetiment dels anhels de llibertat de tota una nació. Ara passa amb Afganistan, ho fa amb molts altres països de la resta del món, ho va fer abans i després de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. Europa no ens mira; només es mira ella a mateixa i els seus interessos.

Avui, onze de setembre, el món continua patint, almenys una gran part del món. La Declaració Universal dels Drets Humans és només una declaració. La humanitat encara no és ni prou humana ni garanteix els mateixos drets universals per a la majoria de les persones; tampoc es garanteix plenament a pràcticament cap país del món, ni en aquells que considerem desenvolupats; tampoc al nostre país, Catalunya.

Cada onze de setembre molts acostumem a reivindicar poder escollir democràticament esdevenir un estat independent, una República Catalana. Fa anys, quan alguns érem una minoria que ho defensàvem, estàvem convençuts que tot era possible en una democràcia moderna. Fa anys que hi havia qui es manifestava pensant que els drets i llibertats són universals, universals per a tot el món; que el mateix dret té un quebequès, un escocès, un basc o un català a poder escollir el futur del seu país. Fins i tot alguns altres pensaven que podríem decidir gestionar els nostres recursos fiscals com a país, de la mateixa manera que ho fan els nostres compatriotes bascos. L’any 2021 es constata que no, que els drets i les llibertats no són universals ni tan sols a les democràcies més consolidades.

Avui, l’11 de setembre de 2021, tenim una capacitat immensa en termes econòmics, tècnics i humans per fer el nostre país més pròsper econòmicament i més just socialment. Arenys de Munt, Catalunya hem demostrat la nostra alta qualitat humana, solidaritat, i malgrat les dificultats i els contratemps, sempre amb esperit de lluita mirant cap al futur.

L’any 1714 va caure Barcelona, vam perdre una batalla, però van guanyar-nos el respecte i vam demostrar dignitat i fermesa davant l’enemic. Deixem de parlar avui de derrotes, pensem en reactivar l’economia, impulsar la reconstrucció social, enfortir els serveis públics, les inversions, el teixit industrial i productiu, posant la mirada en la tan necessària transició ecològica i el seu impacte en la mobilitat, en els usos del territori i en la producció de béns i serveis que implica, i assegurar el seu caràcter socialment just.

Siguem fidels a l’esperit de lluita d’aquells que van donar la seva vida per nosaltres. Siguem perseverants; no ens podem rendir davant el fatalisme. Mai renunciarem a les nostres conviccions democràtiques, perquè són justes i necessàries per construir un país més lliure, més just, més humà i més solidari.

Visca Arenys de Munt! Visca Catalunya Lliure!

Arenys de Munt avança amb més força

El deure d’un polític és fer allò que es va comprometre a fer, i en aquest sentit el govern d’Arenys de Munt estem treballant per complir amb els compromisos que hem assumit amb el poble, uns reptes que hem millorat escoltant i parlant amb els veïns i les veïnes d’Arenys de Munt, entitats, consells municipals, Consell del Poble i la resta de partits de l’Ajuntament, i que estan recollits en el Pla d’Actuació Municipal 2019-2023 (PAM).

Portem dos anys de mandat i ens ha tocat viure un context històric gens fàcil de gestionar, però que també ens ha obert noves oportunitats per fer avançar Arenys de Munt amb més força que mai. Estem aprofitant l’oportunitat de disposar d’una capacitat de despesa històrica per endegar les inversions estratègiques i les polítiques d’àmbit social i econòmic, que durant anys s’han anat posposant per les lleis d’austeritat, i que tan necessàries són per consolidar Arenys de Munt com un municipi modern, emprenedor i cohesionat.

Abans de finalitzar l’any 2021 posarem en marxa les obres tan esperades de la urbanització superficial de la Riera i la nova rotonda, i el 2022 ja estarem acabant de redactar nous projectes, com el de la nova residència geriàtrica, per començar les obres el 2023, i encetar la planificació de les obres integrals de renovació de carrers, que ha d’esdevenir la punta de llança de la política d’inversions els propers anys; i, en paral·lel a les grans obres, continuar avançant en la millora de la neteja, la recollida selectiva i la seguretat ciutadana.

Tenim reptes immensos, perquè som un poble exigent amb nosaltres mateixos. El nostre comerç, les persones emprenedores, el teixit associatiu han demostrat un alt grau de fortalesa i solidaritat en els pitjors moments de la crisi sanitària, social i econòmica que ens ha tocat viure. És el nostre deure posar tota la capacitat econòmica i tècnica per ajudar a enfortir el nostre teixit social i econòmic. Els propers dos anys destacarem per les obres de millora en tots els equipaments municipals –esportius, culturals, gent gran, serveis, etc.–, un salt qualitatiu del qual de ben segur podrem gaudir tots.

Enguany tornem a portar a terme noves ampliacions del pressupost municipal per posar l’accent en petites intervencions que afecten tots els àmbits de la vida social, cultural, esportiva i econòmica d’Arenys de Munt. Més enllà de les grans obres, no podem oblidar-nos de les petites actuacions, que són molt importants per a la qualitat de vida de cada veí i veïna d’Arenys de Munt.

El nostre deure és complir amb allò que ens hem compromès a fer, i som conscients de les dificultats per poder portar-ho a terme, però hem de treballar per fer-ho possible perquè tenim l’oportunitat de fer un salt qualitatiu per fer avançar Arenys de Munt com mai abans.

Ens en sortirem

Avui he rebut moltes felicitacions! Veïnes, amics, familia, coneguts, persones del poble, moltes d’elles que no comparteixen l’ideari polític que defenso. Però em respecten, ens respectem. Em sento estimat i estimo. Avui és un dia que celebro, no només perque és el meu cumpleanys, és perquè avui tenim una bona notícia després de setmanes que tot semblava ensorrar-se.

Els partits sobiranistes recuperem el camí del qual mai hauriem d’haver-nos desviat: ERC, Junts i CUP deixem de banda els retrets, comencem de nou contruint ponts en allò que ens uneix, tornem a teixir complicitats perquè hem de fer un govern fort per superar la crisi social, sanitària i econòmica que estem patint. El país ho necessita.

Ens necessitem els uns als altres, perquè si hem de fer renúncies pel país les fem, perquè sumar vol dir avantposar Catalunya per davant dels legítims interessos de cadascú de nosaltes.

Tenim el deure d’acceptar que l’independentisme és, com el país, divers, amb molts matisos, amb tot el bo i dolent, amb les nostres virtuds però també amb les nostres febleses, però tanmateix, ens hem d’estimar incondicionalment.

Perseverar, discrecció i treballar, treballar i treballar per recuperar la confiança en nosaltres mateixos, perquè la feina és immensa i hem d’enfocar totes les nostres energies en construir una República pròspera, lliure i justa. #EnsEnSortirem

Ajudem-nos els uns als altres i ens en sortirem

Moment durs, gens fàcils per les famílies d’Arenys de Munt que tenen a éssers estimats ingressats a l’hospital, que no poden visitar als seus grans a la residència, pendents de l’evolució del seu estat de salut, pels autònoms i les petites empreses que viuen amb la incertesa i el neguit que suposa haver aturat la seva activitat econòmica, els comerços que han hagut de tancar, les famílies que encara han de pair la mort d’un familiar molt proper…

No fa ni 2 mesos, veiem molt de lluny com la pandèmia s’estenia per Àsia, assistíem a la cancel·lació del Mobile Word Congres de Barcelona amb retrets entre organitzadors i institucions, més preocupats per les conseqüències econòmiques que això comportava; era una ‘alarma infundada’. 

Més enllà de la pandèmia per coronavirus, la tònica del dolor infinit l’hem pogut veure com espectadors durant molts anys; per les pantalles dels televisors, els diaris i les xarxes socials, contemplàvem el patiment dels altres; les guerres, la fam, el genocidi…  A aquí, al nostre país, hem estat convivint també amb una realitat dolorosa i injusta que, pel fet de no ser generalitzada, quedava amagada sota la catifa de les polítiques de l’àmbit social i ocupació, sempre insuficients, i que des dels ajuntaments hem hagut de gestionar amb eines molts limitades.

Ara ja no li succeeix a altres persones que viuen molt lluny de nosaltres, o a persones i col·lectius concrets de la nostra societat, ara som nosaltres els protagonistes; la desesperació per la pèrdua d’un ésser estimat sense poder acomiadar-se, el daltabaix que suposa per l’economia familiar la pèrdua de la feina o el tancament de l’activitat empresarial, el no tenir ni 50 euros per passar el mes… Projectes de vida que semblen esmicolar-se i la incertesa s’instal·la.

Però malgrat la incertesa, els moments durs que estem vivint i la negror en les perspectives econòmiques, no podem defallir. La història ens demostra que hem estat capaços de superar moments extraordinàriament difícils, perquè tenim una gran capacitat de ser solidaris, de treballar plegats i d’ajudar-nos els uns als altres,  doncs formem part d’un cos social, d’un poble que ens necessita a cadascú de nosaltres.

Tots els representants polítics locals tenim el deure d’estar al costat del les famílies que estan patint les conseqüències econòmiques i socials que està provocant la pandèmia. Som conscients que aquesta tasca no va de partits ni d’ideologies, ara hem de treballar plegats per ajudar les persones. Els grups municipals de govern i oposició ens hem posat d’acord per implementar ajuts d’àmbit econòmic i social, en una primera modificació de crèdits que portarem al ple de l’ajuntament convocat pel dia 20 d’abril.

En el ple de dilluns, que serà no presencial i es podrà seguir per les xarxes socials, aprovarem ajuts econòmiques per donar suport a les famílies i el teixit comercial, serà una modificació de crèdits que forma part d’un primer paquet de mesures que tindrà un impacte per al pressupost municipal de 300.000 euros, i que anirem ampliant en successives noves convocatòries.

Res serà com abans, malgrat el dolor i la incertesa, hem de perseverar, fer valer la memòria de les persones que van donar-ho tot per nosaltres, que ens han estimat i hem estimat infinitament. Si ells van superar la guerra, la fam i la persecució política, nosaltres també ho podem fer. No hi ha res més preuat que la vida, hem de continuar treballant per evitar el dolor i protegir les nostres famílies. Donem una oportunitat a l’esperança perquè ens en sortirem!

Preguntes Freqüents sobre les restriccions del confinament pel COVID-19

Aprofitant que hi ha molts veïns i veïnes que em pregunten sobre les diferents excepcions que es poden produir, atès que hi multitud de casuístiques i molts dubtes, he penjat el darrer document en PDF que va actualitzant el CECAT – Centre de Coordinació operativa de Catalunya, per a que us serveixi d’ajuda.

FINAL_CAT_FAQs-restriccions-COVID19-FASE0-20200517

La vida no té preu #QuedatAcasa

No fa ni dues setmanes la majoria de nosaltres fèiem les nostres vides, atabalats, ocupats, veient de lluny allò que passava a la Xina, amb un certa tranquil·litat perquè semblava que no anava amb nosaltres, malgrat alguns ens alertaven que no seria així. Fins als darrers moments el missatge oficial era que no estàvem en zona de risc.

No fa ni dues setmanes no paràvem a pensar quant preciosa és la vida ordinària, la rutina de cada dia. Avui tancats a casa, confinats, tenim temps per valorar la importància de les coses més senzilles que ens regala la vida; córrer per Can Jalpí, pedalejar fins a la Creu de Canet, sortir a fer un llarg passeig amb el gos, fer la xerrada en un banc de la Riera, pujar a Lourdes, badar, fer-la petar una estona amb un veí, fer una barbacoa amb els amics, gaudir d’un dia meravellós fent una cervesa a la terrassa d’un bar…

Però ha arribat la maleïda pandèmia a Arenys de Munt, que no som una bombolla aliena del món. De cop, hem passat de veure una pel·lícula a ser-ne els protagonistes. Hi ha qui ho assumeix, quin remei;  hi ha qui malgrat ho pot fer, no vol renunciar a la seva quotidianitat, no veu el perill; i hi ha qui, malgrat veu el perill, està condemnat a anar a treballar encara que la seva empresa no és un servei essencial per la vida. Però la seva vida corre perill, hi ha qui creu que millor posar en risc la vida que posar en risc l’economia.

El coronavirus ens ha trencat la rutina, ha volatilitzat els mecanismes tradicionals del treball, del consum, de les relacions socials i de les normes absurdes que regeixen l’administració pública, posant de manifest l’obsolescència d’un sistema polític i econòmic que sobreviu gràcies a una societat de consum segrestada. Un model polític i econòmic que escull posar en risc la vida de les persones abans no haver d’arriscar més en l’economia.  Aquest fet queda palès en les reticències del govern de Madrid en fer un confinament total, i mentrestant, els dies passen i les persones emmalalteixen.

El coronavirus ens ha posat en un mirall a tots nosaltres, posa de manifest el millor i el pitjor de la nostra societat. Arenys de Munt, en tenim de tot, però estic orgullós del poble on visc, perquè malgrat les actituds d’algunes persones que insisteixen en mantenir l’esquema mental que això no va amb elles, convençudes que els actes de la seva vida no afecten a ningú més; tenim persones que estan demostrant una gran capacitat de sacrifici i generositat envers els altres. Veïns i veïnes que ajuden de manera desinteressada i des de l’anonimat, persones que fins i tot que en algun moment els podíem haver prejutjat per les seves filies o fòbies, en aquests moments extraordinàriament difícils continuen al peu del canó com a voluntaris, col·laborant en allò que calgui;  ajudant altres col·lectius que no poden sortir a comprar,  cosint mascaretes, repartint menjar, donant suport psicològic, etc.

Estem en un context històric que no hem viscut mai abans, però no més dur del que van viure aquells que ens van precedir -la guerra, la postguerra amb la fam, la repressió i la presó- aquelles persones que van renunciar a una vida més còmode per defensar les llibertats i els drets civils de cadascú de nosaltres. S’hi van jugar la vida per salvar-nos a nosaltres. En aquest moments difícils que vivim, ens toca renunciar per unes setmanes allò que ara sí sabem, és un regal de la vida, però que tindrem temps a gaudir-lo.

Un dia despertarem i veurem que alguns dels nostres veïns ja no hi són, potser fins i tot un familiar, o potser no podrem despertar. Encara hi som a temps. Fem-nos dignes hereus dels sacrificis que van fer per nosaltres aquells que ens van precedir.

Ens en sortirem!

Encetem l’any amb energies renovades per fer avançar Arenys de Munt

Projecte de nou edifici a la cooperativa

Encetem l’any amb energies renovades i moltes ganes de treballar per fer realitat el que hem demanat als reis d’Orient per aquest 2020.

  • Començar les obres del nou edifici de la cooperativa.
  • Habitatge social.
  • Licitar les obres de la Riera.
  • Reforçar la neteja i el manteniment de les vies públiques amb més personal.
  • Posar fil a l’agulla en el servei de transport a l’hospital de Mataró.
  • Millorar el servei de transport públic amb menys esperes.
  • Crear el servei Municipal de Residència per a la gent gran.
  • Encetar les obres de Reforma de l’Esplai de Jubilats.
  • Reformar la placa de Can Borrell.
  • Posar fanals fotovoltaics a Can Jalpí.
  • Continuar amb les obres del polígon industrial Torrent d’en Puig.
  • Continuar amb les obres de reforma del Centre Cívic.
  • Noves polítiques d’igualtat i LGTBI sumant sinergies amb entitats i col·lectius locals.
  • L’any per començar una nova estratègia per potenciar les energies verdes.
  • Assolir més del 60% de la recollida selectiva.
  • Avançar en ajudar les urbanitzacions en la redacció de projectes executius per fases. Ja tenim convenis, voluntat i moltes ganes!
  • Reforçar el suport a les obres de modernització del comerç.

Molta feina i em deixo moltes coses! Bona entrada d’any #ArenysdeMunt! 😉 💪

No podran empresonar els nostres anhels de llibertat

Concentració de Rebuig a la sentència del judici del Procés

Avui al vespre ens hem concentrat centenars de persones davant l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig contra una sentència ignominiosa. No només han sentenciat injustament 9 persones innocents, volen empresonar les nostres il·lusions, volen empresonar els anhels de llibertat de tot un país, volen empresonar els nostres drets fonamentals i polítics. Ho volen fer però no podran, perquè no poden empresonar tot un poble.

Aquells que ens han precedit van donar la vida per defensar les llibertats i la justícia en moments de la història que no hi havia esperança. Tinguem esperança, siguem dignes hereus del sacrifici que van fer els nostres avantpassats, del sacrifici dels nostres companys i companyes empresonats, exiliats i represaliats. Que de la nostra indignació neixi una mobilització pacífica, cívica però ferma que planti cara a la repressió de l’Estat.

No podran perquè som molts, perquè cada dia som més, perquè tenim la raó de les nostres conviccions democràtiques, perquè defensem els valors de la justícia, la llibertat i la igualtat, perquè ho tornarem a fer!

Orgullós d’Arenys de Munt! Orgullós d’un país mobilitzat!

Les coses senzilles fan la felicitat

La felicitat rau en saber gaudir de les coses senzilles: una abraçada, un somriure sincer,  una conversa, una passejada per la riera, un dinar amb la família, ballar sense tenir vergonya, viure sense complexos, acceptar-te i estimar-se incondicionalment, acceptar i estimar els altres.

La felicitat no es resol tenint més coses, de fet és fàcil caure en el parany que necessites més per ser feliç i quan te n’adones, han passat anys i frustracions, perdent el temps i esforços en perseguir somnis que no són els teus. Aquí no hi ha res material, no cal tenir més per ser més feliç.

De les coses senzilles rau la felicitat, escoltar música també ens aporta moments de felicitat. La musica ens fa reviure moments de la infantesa, de l’adolescència, records feliços i d’altres que no ho eren tant els recordem amb enyorança.

Quan escoltem cançons tornem a gaudir moments del nostre passat, no només els recordem, els tornem a viure, els assaborim, els podem sentir, ens tornem a emocionar…

De la senzillesa rau la felicitat, i de les persones senzilles trobarem molta felicitat, doncs són les persones senzilles qui millor saben com treure fruit del que ens regala la vida, que no es compra ni es troba al mercat, està dins de cadascú de nosaltres.

Respectem-nos, recuperem l’esperit d’Arenys de Munt

Arenys de Munt no som perfectes, som una mica abrandats i vehements defensant les nostres diferències ideològiques i personals. De vegades les discussions són apassionades i els punts de vista semblen enrocats, però som bona gent, malgrat les nostres coses de ‘família’ tenim molt clar que quan l’objectiu és el país, fem pinya.

Arenys de Munt tenim consciència nacional, ho hem demostrat quan ha calgut en moments transcendentals de la nostra història recent; des de l’enderroc del monument dels caiguts a la primera consulta sobre la independència el 13 de setembre de 2019, tot just fa 10 anys.

La Consulta 13S va exposar a l’opinió pública mundial les profundes mancances democràtiques del mateix estat espanyol, fracassat en el seu intent de silenciar un acte democràtic utilitzant tots els engranatges de poder al seu abast. No se’n van en sortir perquè tenien davant la voluntat ferma i la dignitat de tot un poble, que s’havia conjurat en fer la primera consulta sobre la independència de Catalunya.

La comissió organitzadora de la Consulta del 13S era heterogènia, aglutinava ciutadans provinents d’entitats i associacions del poble, polítics locals, militants i persones sense cap mena d’adscripció política; tenien molt clar que la unitat acció i el treball rigorós era la garantia per aconseguir guanyar el pols a l’estat espanyol. Arenys de Munt va donar una lliçó d’unitat d’acció de la ciutadania i dels partits polítics, era l’esperit d’Arenys de Munt.

No més retrets, no més desconfiança, respectem-nos!  Sense respecte no és possible teixir complicitats, sense complicitats no es genera confiança, sense confiança no podem mirar al futur.

El passat 8 de setembre, el programa 30 minuts va emetre el documental Arenys, on tot comença amb intervencions dels protagonistes principals que van ser determinants per a que fos possible la primera consulta sobre la independència.  Però aquest projecte col·lectiu va reeixir també per la implicació de moltes persones anònimes sense cap interès més enllà de treballar per la llibertat del país. Sense lideratges els projectes col·lectius no avancen, i sense guanyar complicitats no és possible fer realitat aquests projectes col·lectius. Aquesta suma de complicitats és l’èxit d’Arenys de Munt.

De les persones que vaig compartir aquells dies tan intensos previs i durant la consulta 13S en destacaria tres que fa temps van traspassar; l’Agustí Puig, l’Andreu Majó i en Xavier Mitjà, tres patriotes que han deixat empremta per la seva qualitat humana, consciència nacional i compromís, per a mi, exemple de l’esperit d’Arenys de Munt.

Han passat 10 anys i l’independentisme domina la centralitat política del país, però ara que som més que mai, vivim moments d’incertesa, d’una certa confusió, de desconfiança entre nosaltres; ens acusem de manca de compromís i d’estratègia. Crec que perdem energies capficats en nosaltres mateixos, desconfiant els uns dels altres, fent-nos retrets. Nosaltres no podem ser adversaris de nosaltres mateixos.

Ara més que mai cal reivindicar l’esperit d’Arenys de Munt. No més retrets, no més desconfiança, respectem-nos!  Sense respecte no és possible teixir complicitats, sense complicitats no es genera confiança, sense confiança no podem mirar al futur.

Aviat arribarà la sentència del judici de l’1 octubre i hem d’estar preparats, i això ho hem de fer quan encara patim les seqüeles del daltabaix emocional que ha suposat viure violència policial, la repressió, la presó i l’exili, coneixedors de com d’implacable és la maquinària de l’estat.

Hem de mirar endavant perquè vindran nous embats i hem de demostrar fortalesa, fer pinya. Només ens tenim a nosaltres, doncs no hi ha cap garantia que ningú més vingui a salvar-nos; la geopolítica és cruelment pragmàtica.

L’èxit d’Arenys de Munt rau en la capacitat de treballar plegats respectant diferents sensibilitats. Sense respecte no hi ha unitat, sense unitat no podem construir res.