Manifest Institucional de l’onze de setembre de 2021

Diada2021

L’onze de setembre de 1714 va culminar en la pèrdua de drets i llibertats del nostre poble. Europa ja feia allò que sempre fa: contemplar amb indiferència el sotmetiment dels anhels de llibertat de tota una nació. Ara passa amb Afganistan, ho fa amb molts altres països de la resta del món, ho va fer abans i després de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. Europa no ens mira; només es mira ella a mateixa i els seus interessos.

Avui, onze de setembre, el món continua patint, almenys una gran part del món. La Declaració Universal dels Drets Humans és només una declaració. La humanitat encara no és ni prou humana ni garanteix els mateixos drets universals per a la majoria de les persones; tampoc es garanteix plenament a pràcticament cap país del món, ni en aquells que considerem desenvolupats; tampoc al nostre país, Catalunya.

Cada onze de setembre molts acostumem a reivindicar poder escollir democràticament esdevenir un estat independent, una República Catalana. Fa anys, quan alguns érem una minoria que ho defensàvem, estàvem convençuts que tot era possible en una democràcia moderna. Fa anys que hi havia qui es manifestava pensant que els drets i llibertats són universals, universals per a tot el món; que el mateix dret té un quebequès, un escocès, un basc o un català a poder escollir el futur del seu país. Fins i tot alguns altres pensaven que podríem decidir gestionar els nostres recursos fiscals com a país, de la mateixa manera que ho fan els nostres compatriotes bascos. L’any 2021 es constata que no, que els drets i les llibertats no són universals ni tan sols a les democràcies més consolidades.

Avui, l’11 de setembre de 2021, tenim una capacitat immensa en termes econòmics, tècnics i humans per fer el nostre país més pròsper econòmicament i més just socialment. Arenys de Munt, Catalunya hem demostrat la nostra alta qualitat humana, solidaritat, i malgrat les dificultats i els contratemps, sempre amb esperit de lluita mirant cap al futur.

L’any 1714 va caure Barcelona, vam perdre una batalla, però van guanyar-nos el respecte i vam demostrar dignitat i fermesa davant l’enemic. Deixem de parlar avui de derrotes, pensem en reactivar l’economia, impulsar la reconstrucció social, enfortir els serveis públics, les inversions, el teixit industrial i productiu, posant la mirada en la tan necessària transició ecològica i el seu impacte en la mobilitat, en els usos del territori i en la producció de béns i serveis que implica, i assegurar el seu caràcter socialment just.

Siguem fidels a l’esperit de lluita d’aquells que van donar la seva vida per nosaltres. Siguem perseverants; no ens podem rendir davant el fatalisme. Mai renunciarem a les nostres conviccions democràtiques, perquè són justes i necessàries per construir un país més lliure, més just, més humà i més solidari.

Visca Arenys de Munt! Visca Catalunya Lliure!

Ens en sortirem

Avui he rebut moltes felicitacions! Veïnes, amics, familia, coneguts, persones del poble, moltes d’elles que no comparteixen l’ideari polític que defenso. Però em respecten, ens respectem. Em sento estimat i estimo. Avui és un dia que celebro, no només perque és el meu cumpleanys, és perquè avui tenim una bona notícia després de setmanes que tot semblava ensorrar-se.

Els partits sobiranistes recuperem el camí del qual mai hauriem d’haver-nos desviat: ERC, Junts i CUP deixem de banda els retrets, comencem de nou contruint ponts en allò que ens uneix, tornem a teixir complicitats perquè hem de fer un govern fort per superar la crisi social, sanitària i econòmica que estem patint. El país ho necessita.

Ens necessitem els uns als altres, perquè si hem de fer renúncies pel país les fem, perquè sumar vol dir avantposar Catalunya per davant dels legítims interessos de cadascú de nosaltes.

Tenim el deure d’acceptar que l’independentisme és, com el país, divers, amb molts matisos, amb tot el bo i dolent, amb les nostres virtuds però també amb les nostres febleses, però tanmateix, ens hem d’estimar incondicionalment.

Perseverar, discrecció i treballar, treballar i treballar per recuperar la confiança en nosaltres mateixos, perquè la feina és immensa i hem d’enfocar totes les nostres energies en construir una República pròspera, lliure i justa. #EnsEnSortirem

No podran empresonar els nostres anhels de llibertat

Concentració de Rebuig a la sentència del judici del Procés

Avui al vespre ens hem concentrat centenars de persones davant l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig contra una sentència ignominiosa. No només han sentenciat injustament 9 persones innocents, volen empresonar les nostres il·lusions, volen empresonar els anhels de llibertat de tot un país, volen empresonar els nostres drets fonamentals i polítics. Ho volen fer però no podran, perquè no poden empresonar tot un poble.

Aquells que ens han precedit van donar la vida per defensar les llibertats i la justícia en moments de la història que no hi havia esperança. Tinguem esperança, siguem dignes hereus del sacrifici que van fer els nostres avantpassats, del sacrifici dels nostres companys i companyes empresonats, exiliats i represaliats. Que de la nostra indignació neixi una mobilització pacífica, cívica però ferma que planti cara a la repressió de l’Estat.

No podran perquè som molts, perquè cada dia som més, perquè tenim la raó de les nostres conviccions democràtiques, perquè defensem els valors de la justícia, la llibertat i la igualtat, perquè ho tornarem a fer!

Orgullós d’Arenys de Munt! Orgullós d’un país mobilitzat!

Respectem-nos, recuperem l’esperit d’Arenys de Munt

Arenys de Munt no som perfectes, som una mica abrandats i vehements defensant les nostres diferències ideològiques i personals. De vegades les discussions són apassionades i els punts de vista semblen enrocats, però som bona gent, malgrat les nostres coses de ‘família’ tenim molt clar que quan l’objectiu és el país, fem pinya.

Arenys de Munt tenim consciència nacional, ho hem demostrat quan ha calgut en moments transcendentals de la nostra història recent; des de l’enderroc del monument dels caiguts a la primera consulta sobre la independència el 13 de setembre de 2019, tot just fa 10 anys.

La Consulta 13S va exposar a l’opinió pública mundial les profundes mancances democràtiques del mateix estat espanyol, fracassat en el seu intent de silenciar un acte democràtic utilitzant tots els engranatges de poder al seu abast. No se’n van en sortir perquè tenien davant la voluntat ferma i la dignitat de tot un poble, que s’havia conjurat en fer la primera consulta sobre la independència de Catalunya.

La comissió organitzadora de la Consulta del 13S era heterogènia, aglutinava ciutadans provinents d’entitats i associacions del poble, polítics locals, militants i persones sense cap mena d’adscripció política; tenien molt clar que la unitat acció i el treball rigorós era la garantia per aconseguir guanyar el pols a l’estat espanyol. Arenys de Munt va donar una lliçó d’unitat d’acció de la ciutadania i dels partits polítics, era l’esperit d’Arenys de Munt.

No més retrets, no més desconfiança, respectem-nos!  Sense respecte no és possible teixir complicitats, sense complicitats no es genera confiança, sense confiança no podem mirar al futur.

El passat 8 de setembre, el programa 30 minuts va emetre el documental Arenys, on tot comença amb intervencions dels protagonistes principals que van ser determinants per a que fos possible la primera consulta sobre la independència.  Però aquest projecte col·lectiu va reeixir també per la implicació de moltes persones anònimes sense cap interès més enllà de treballar per la llibertat del país. Sense lideratges els projectes col·lectius no avancen, i sense guanyar complicitats no és possible fer realitat aquests projectes col·lectius. Aquesta suma de complicitats és l’èxit d’Arenys de Munt.

De les persones que vaig compartir aquells dies tan intensos previs i durant la consulta 13S en destacaria tres que fa temps van traspassar; l’Agustí Puig, l’Andreu Majó i en Xavier Mitjà, tres patriotes que han deixat empremta per la seva qualitat humana, consciència nacional i compromís, per a mi, exemple de l’esperit d’Arenys de Munt.

Han passat 10 anys i l’independentisme domina la centralitat política del país, però ara que som més que mai, vivim moments d’incertesa, d’una certa confusió, de desconfiança entre nosaltres; ens acusem de manca de compromís i d’estratègia. Crec que perdem energies capficats en nosaltres mateixos, desconfiant els uns dels altres, fent-nos retrets. Nosaltres no podem ser adversaris de nosaltres mateixos.

Ara més que mai cal reivindicar l’esperit d’Arenys de Munt. No més retrets, no més desconfiança, respectem-nos!  Sense respecte no és possible teixir complicitats, sense complicitats no es genera confiança, sense confiança no podem mirar al futur.

Aviat arribarà la sentència del judici de l’1 octubre i hem d’estar preparats, i això ho hem de fer quan encara patim les seqüeles del daltabaix emocional que ha suposat viure violència policial, la repressió, la presó i l’exili, coneixedors de com d’implacable és la maquinària de l’estat.

Hem de mirar endavant perquè vindran nous embats i hem de demostrar fortalesa, fer pinya. Només ens tenim a nosaltres, doncs no hi ha cap garantia que ningú més vingui a salvar-nos; la geopolítica és cruelment pragmàtica.

L’èxit d’Arenys de Munt rau en la capacitat de treballar plegats respectant diferents sensibilitats. Sense respecte no hi ha unitat, sense unitat no podem construir res.

Manifest institucional de l’onze de setembre

Avui tornem a commemorar, com cada any, una derrota, de fet commemorem un funeral en record als barcelonins morts en la batalla contra les tropes borbòniques l’onze de setembre del 1714.

Alguns no veuen amb bons ulls aquesta commemoració, no entenen perquè si les grans nacions celebren victòries, els catalans vam decidir declarar una derrota, transcendental en la pèrdua de les nostres llibertats, en Diada Nacional.

Alguns creuen que una derrota no s’hauria de commemorar, més aviat l’hauríem d’amagar, que això és cosa de perdedors. Molts pensem que estan equivocats, no commemorem una derrota; reconeixem el coratge, la fermesa i la dignitat d’aquells que van donar la seva vida per defensar les llibertats del nostre país.

La Diada ens recorda que Catalunya és una nació molt forta, doncs hem resistit durant segles els embats d’aquells que malgrat ser molt poderosos, tot i comptar amb el poder polític i militar, no han aconseguit mai acabar amb la nostra catalanitat.

La nostra fortalesa neix de les nostres conviccions com a ciutadans lliures que defensem de forma pacífica i democràtica, i del nostre compromís amb els drets civils i la justícia. Som una societat diversa, i la nostra diversitat ens fa indestructibles.

En l’actual context de conflicte polític  ens reafirmem en la capacitat plena dels catalans i catalanes per poder escollir si volem construir una República Catalana en el marc democràtic.

És un error de la política del diàleg en democràcia que s’hagi traslladat la gestió del conflicte polític a l’àmbit judicial, i que es mantinguin companys i companyes a les presons tant de l’àmbit polític com de les entitats, així com aquells exiliats i exiliades.

Estem orgullosos de celebrar la Diada, perquè no només commemorem una derrota, celebrem amb orgull el compromís, la fermesa i la dignitat d’aquells catalans que van donar la vida per tots nosaltres, els que van patir presó, i els que van anar a l’exili. Mai ens derrotaran, perquè mai perdrem la dignitat com a país.

Visca Arenys de Munt! I Visca Catalunya lliure!

Manifest llegit l’onze de setembre de 2019 a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt.