Esperit crític

Som una societat molt ocupada, cada dia més ocupada. Tenim pressa, poc temps lliure, doncs volem gaudir amb la família, els amics, el temps que ens resta del dia després de treballar. No deixem espai a la reflexió.

Les xarxes socials hi ajuden, estan dissenyades per complaure’ns, relacionar-nos amb persones i grups que són afins a la nostra visió del món;  no volen que patim, ens volen feliços tenint la raó. Vivim en el món de les aparences, som el que semblen encara que ho sigui real.  La trivialitat ocupa més espai que el pensament i la reflexió.

La nostra societat de consum no facilita espais per al pensament lliure, ni per l’esperit crític; els relats simples i senzills, que arriben a les emocions, siguin bones o dolentes, tenen més possibilitats d’arribar a la gent que no pas les idees complexes.

En aquest context de la simplificació de tot, de la lleugeresa de les opinions sense argumentari, la mateixa democràcia pot acabar esdevenint un producte de consum. El producte es ven, es simplifica el missatge -quant menys esforç mental millor-, en aquest procés es perd pel camí ideologia, pensament, reflexió i matisos que són essencials en una societat diversa.

La democràcia de consum posa en risc la llibertat, i es fa més evident quan una part molt significativa de la ciutadania acaba donant suport a projectes polítiques que els hi perjudica, no són conscients que perden drets i són menys lliures. Una tirania auto infringida que es legitima en una democràcia que s’aguanta sobre el paper.

Tenim el deure, aquells que creiem en la llibertat, en els drets civils, en la capacitat de la ciutadania a decidir, de posar en marxa mecanismes que permetin tenir ciutadans lliures amb idees pròpies i esperit crític: Més deliberació, argumentari, escoltar i sortir de la nostra zona de confort i parlar amb aquells que no pensen com nosaltres.

Hem de cultivar una societat amb esperit crític, que entengui que aturar-se a escolar, reflexionar i debatre tindrà una gran transcendència en el futur dels seus fills.

Hem de sortir del relat tradicional i qüestionar-nos el món, doncs el món no té perquè ser com ens l’han explicat.

 

Canvi, Empatia i Qualitat humana

El el món està en constant canvi. Hi ha canvis tecnològics que permeten noves formes de treball, noves estructures organitzatives, apareixeran noves necessitats dels clients. El futur serà d’aquells que tinguin capacitat d’adaptar-se als canvis.

Hi ha persones que ho tenen clar, són aquells que s’adapten i innoven, i en canvi, d’altres es resisteixen a canviar, de fet, no volen que canviï res, són un grup privilegiat que domina el sistema econòmic i polític.  És encara un grup molt  poderós i frena la competitivitat del nostre país i de les nostres empreses. Malgrat tot, les nostres petites i mitjanes empreses s’ensurten gràcies al seu talent, molt de treball, enginy i capacitat d’innovar.

Els ajuntaments també tenim un paper, encara que modest, en ajudar a posar en valor el talent, la creativitat dels  nostres emprenedores i facilitar en la mesura noves dinàmiques econòmiques. Arenys de Munt tenim molt de talent i emprenedors que es volen i es poden menjar el món. Tenim el deure d’estar al seu costat.

Sense empatia no es pot fer política, doncs com ens podem moure per ajudar a solucionar un problema si no tenim la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres? I el mateix es pot dir de l’empresa, com podem satisfer les necessitats dels nostres clients si no som capaços de posar-nos a la seva pell? Les millors empreses seran aquelles que tinguin la capacitat d’arribar al cor dels seus clients.

A banda de cuidar el client també cal posar en valor les persones qui treballen en una organització. Una empresa d’èxit ha de destacar també per la qualitat humana de les persones que hi treballen.

El millor empresari,  el millor directiu, el millor treballador, no serà aquell que només tingui més capacitat d’assolir bons resultats i ser eficient, serà aquell que estigui disposat a posar-se a la pell de l’altre. Treballar en equip és això, ajudar-nos mútuament per assolir un objectiu, no pas trepitjar-nos mútuament per aspirar a un lloc de més responsabilitat.