Manifest institucional de l’onze de setembre

Avui tornem a commemorar, com cada any, una derrota, de fet commemorem un funeral en record als barcelonins morts en la batalla contra les tropes borbòniques l’onze de setembre del 1714.

Alguns no veuen amb bons ulls aquesta commemoració, no entenen perquè si les grans nacions celebren victòries, els catalans vam decidir declarar una derrota, transcendental en la pèrdua de les nostres llibertats, en Diada Nacional.

Alguns creuen que una derrota no s’hauria de commemorar, més aviat l’hauríem d’amagar, que això és cosa de perdedors. Molts pensem que estan equivocats, no commemorem una derrota; reconeixem el coratge, la fermesa i la dignitat d’aquells que van donar la seva vida per defensar les llibertats del nostre país.

La Diada ens recorda que Catalunya és una nació molt forta, doncs hem resistit durant segles els embats d’aquells que malgrat ser molt poderosos, tot i comptar amb el poder polític i militar, no han aconseguit mai acabar amb la nostra catalanitat.

La nostra fortalesa neix de les nostres conviccions com a ciutadans lliures que defensem de forma pacífica i democràtica, i del nostre compromís amb els drets civils i la justícia. Som una societat diversa, i la nostra diversitat ens fa indestructibles.

En l’actual context de conflicte polític  ens reafirmem en la capacitat plena dels catalans i catalanes per poder escollir si volem construir una República Catalana en el marc democràtic.

És un error de la política del diàleg en democràcia que s’hagi traslladat la gestió del conflicte polític a l’àmbit judicial, i que es mantinguin companys i companyes a les presons tant de l’àmbit polític com de les entitats, així com aquells exiliats i exiliades.

Estem orgullosos de celebrar la Diada, perquè no només commemorem una derrota, celebrem amb orgull el compromís, la fermesa i la dignitat d’aquells catalans que van donar la vida per tots nosaltres, els que van patir presó, i els que van anar a l’exili. Mai ens derrotaran, perquè mai perdrem la dignitat com a país.

Visca Arenys de Munt! I Visca Catalunya lliure!

Manifest llegit l’onze de setembre de 2019 a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt.

Esperit crític

Som una societat molt ocupada, cada dia més ocupada. Tenim pressa, poc temps lliure, doncs volem gaudir amb la família, els amics, el temps que ens resta del dia després de treballar. No deixem espai a la reflexió.

Les xarxes socials hi ajuden, estan dissenyades per complaure’ns, relacionar-nos amb persones i grups que són afins a la nostra visió del món;  no volen que patim, ens volen feliços tenint la raó. Vivim en el món de les aparences, som el que semblen encara que ho sigui real.  La trivialitat ocupa més espai que el pensament i la reflexió.

La nostra societat de consum no facilita espais per al pensament lliure, ni per l’esperit crític; els relats simples i senzills, que arriben a les emocions, siguin bones o dolentes, tenen més possibilitats d’arribar a la gent que no pas les idees complexes.

En aquest context de la simplificació de tot, de la lleugeresa de les opinions sense argumentari, la mateixa democràcia pot acabar esdevenint un producte de consum. El producte es ven, es simplifica el missatge -quant menys esforç mental millor-, en aquest procés es perd pel camí ideologia, pensament, reflexió i matisos que són essencials en una societat diversa.

La democràcia de consum posa en risc la llibertat, i es fa més evident quan una part molt significativa de la ciutadania acaba donant suport a projectes polítiques que els hi perjudica, no són conscients que perden drets i són menys lliures. Una tirania auto infringida que es legitima en una democràcia que s’aguanta sobre el paper.

Tenim el deure, aquells que creiem en la llibertat, en els drets civils, en la capacitat de la ciutadania a decidir, de posar en marxa mecanismes que permetin tenir ciutadans lliures amb idees pròpies i esperit crític: Més deliberació, argumentari, escoltar i sortir de la nostra zona de confort i parlar amb aquells que no pensen com nosaltres.

Hem de cultivar una societat amb esperit crític, que entengui que aturar-se a escolar, reflexionar i debatre tindrà una gran transcendència en el futur dels seus fills.

Hem de sortir del relat tradicional i qüestionar-nos el món, doncs el món no té perquè ser com ens l’han explicat.

 

Canvi, Empatia i Qualitat humana

El el món està en constant canvi. Hi ha canvis tecnològics que permeten noves formes de treball, noves estructures organitzatives, apareixeran noves necessitats dels clients. El futur serà d’aquells que tinguin capacitat d’adaptar-se als canvis.

Hi ha persones que ho tenen clar, són aquells que s’adapten i innoven, i en canvi, d’altres es resisteixen a canviar, de fet, no volen que canviï res, són un grup privilegiat que domina el sistema econòmic i polític.  És encara un grup molt  poderós i frena la competitivitat del nostre país i de les nostres empreses. Malgrat tot, les nostres petites i mitjanes empreses s’ensurten gràcies al seu talent, molt de treball, enginy i capacitat d’innovar.

Els ajuntaments també tenim un paper, encara que modest, en ajudar a posar en valor el talent, la creativitat dels  nostres emprenedores i facilitar en la mesura noves dinàmiques econòmiques. Arenys de Munt tenim molt de talent i emprenedors que es volen i es poden menjar el món. Tenim el deure d’estar al seu costat.

Sense empatia no es pot fer política, doncs com ens podem moure per ajudar a solucionar un problema si no tenim la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres? I el mateix es pot dir de l’empresa, com podem satisfer les necessitats dels nostres clients si no som capaços de posar-nos a la seva pell? Les millors empreses seran aquelles que tinguin la capacitat d’arribar al cor dels seus clients.

A banda de cuidar el client també cal posar en valor les persones qui treballen en una organització. Una empresa d’èxit ha de destacar també per la qualitat humana de les persones que hi treballen.

El millor empresari,  el millor directiu, el millor treballador, no serà aquell que només tingui més capacitat d’assolir bons resultats i ser eficient, serà aquell que estigui disposat a posar-se a la pell de l’altre. Treballar en equip és això, ajudar-nos mútuament per assolir un objectiu, no pas trepitjar-nos mútuament per aspirar a un lloc de més responsabilitat.

Turisme de qualitat, turisme MICE

MICE sona a paraula sofisticada, almenys per als profans de la matèria –Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions-. No cal ser un expert per intuir que no estem parlant de turisme massificat low cost.  Recentment Arenys de Munt hem acollit a Castell Jalpí la primera Jornada del Turisme MICE del Maresme de la ma del Consorci Turisme Maresme i agents destacats del sector turístic, una molt bona notícia, i té molt de mèrit en el nostre poble en el qual l’activitat turística encara no té un pes rellevant en l’economia local, però tot arribarà.

Veïns del poble es pregunten que vol dir MICE, i sense acabar d’entendre realment el significat, els hi sona bé. De fet, si això ajuda a desvetllar consciencies sobre la necessitat d’impulsar la indústria turística de qualitat al nostre municipi, ja és un pas important.

Tenim molt d’interès en treballar per a dinamitzar el turisme a Arenys de Munt, però sóc conscient que si ho volem fer, sols no ens en sortirem, i molt menys si no hi ha una veritable reflexió estratègica amb la participació d’aquells professional que en saben. Cal visió estratègica i superar la política de mirada curta, que en funció de qui governi, pot fer perillar l’acció política que respon a objectius estratègics -ataca el fons-, sucumbint inexorablement a les polítiques d’aparador.

Les polítiques de curt termini consumeixen recursos públics, hipotequen la visió de llarg recorregut; polítiques que no es veuen perquè requereixen molt de temps, no donen vots, però són imprescindibles si volem un país competitiu. No només no hi ha prou en fer polítiques de llarg recorregut, doncs la mateixa maquinària de l’administració pública pot suposar un nou contratemps; s’entesta en mantenim barreres burocràtiques que esdevenen un fre al desplegament de projectes turístics.

Segurament estem pagant excessos del passat amb un excés de prudència que acaba perjudicant allò que es pretén protegir. Frenem iniciatives privades que aposten per ampliar l’oferta del turisme de valor afegit, un nou escull per la competitivitat del país. L’administració pública ha de fer una reflexió sobre l’excés de burocràcia, la sobrecàrrega de procediment administració, la delació en resoldre la tramitació de plans especials per fer activitats turístiques i que poden trigar anys en resoldre’s.

Arenys de Munt té un potencial turístic immens, som singulars com altres pobles del maresme; entorn paisatgístic, gastronomia, tradició, oferta cultural, esportiva, lúdica, etc. La suma de singularitats en fa molt forts, i aquesta suma d’oferta variada en una comarca com la nostra, permet que puguem ser optimistes malgrat els obstacles jurídics i administratius que ens podem trobar pel camí.

Arenys de Munt no hem de fer una reconversió del model turístic perquè encara l’hem de crear, i tenim molt clar que quan arribi, que arribarà, serà allò que valorarà la nostra oferta cultural, gastronòmica i paisatgística, un model de turisme Wellness, o Slow City i en aquest model serà molt rellevant el turisme MICE.

Hem de pensar en clau supramunicipal, superar les barreres administratives del nostre marc local, però també mental; hem de saber que fan els nostres competidors de l’àmbit internacional i aprendre’n d’ells.

Una primera jornada maresmenca del turisme MICE és un bon exemple de com començar;  una trobada de la ma del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme amb una perspectiva públic-privada, i amb la participació dels professionals del sector; reflexió estratègica i mirada llarga.

20 anys de la Fira de la Cirera: Consumim producte local

Enguany ja són 20 anys de la Fira de la Cirera d’en Roca, però també 26 anys de la Trobada de Puntaires,  dos elements que han estat molt importants per a l’economia local d’Arenys de Munt. Si abans tenien valor econòmic, ara formen part del nostre patrimoni cultural i històric que ens fan singulars com a poble.

Sabem que potenciar allò que ens fa singulars, allò que ens fa més forts, ens ajuda a dinamitzar l’economia local, i això li diem posar en valor el producte local, que és bàsicament consumir producte de proximitat, quilòmetre zero.

I perquè ho hem de fer? I ho hem de fer  perquè ens estimem Arenys de Munt, perquè estem orgullosos d’Arenys de Munt, i perquè també és una manera de fer poble. I si no tenim prou, perquè consumir producte de proximitat és sinònim de menjar saludable. Veritat que el més important és la salut? El producte de proximitat és salut.

Avui som molts més veïns que fa 20 anys quan va tenir lloc la primera fira de la Cirera, som molts més i tenim més capacitat que mai per ajudar-nos entre nosaltres.

Venim a la fira i gaudim de les nostres cireres, de les maduixes, del formatge, de la nostra música; participem de les activitats de les nostres entitats i mantenim encara viva la tradició de la punta; perquè a Arenys de Munt tenim de tot, i en podríem tenir molt més. Només cal veure que cada vegada que fem una activitat rellevant al poble, hi participen les entitats, les escoles de dansa, l’aula de música, el Centre Moral… Això és un indicador del talent local.

I per a que el nostre poble sigui fort, tan viu i tan dinàmic, és molt i molt important el nostre comerç local, i ajudar el nostre comerç local implica la suma de petites accions que podem fer cadascú de nosaltres. Si ens estimem Arenys de Munt, ens hem d’estimar el nostre comerç que dona vida als nostres carrers i places i ens cohesiona socialment.

A l’estiu tenim el Trenet d’Arenys de Munt, que és de franc, només cal una cosa; gaudir del nostre comerç, anar a buscar el producte local i el servei de proximitat. Us convido a aprofitar-ho per gaudir encara més d’Arenys de Munt.

Ens hem de sentim orgullosos d’Arenys de Munt, i volem sentir-nos encara més orgullosos, i ho farem entre tots.

El centre cívic no és un hotel d’entitats, és molt més que això

És un espai de referència per a dinamitzar l’economia local, donant suport a nous emprenedors que vulguin engegar projectes professionals de manera col·laborativa o individual.

És una aula de música dimensionada amb les característiques acústiques òptimes per a permetre que més de 150 alumnes pugin gaudir de les seves instal·lacions per a formar-se de manera adequada.

És una aula de plàstica per a fer cursos de pintura i per a la realització d’obres artístiques amb tècniques variades.

És una sala de conferències per a fer presentacions, col·loquis, xerrades o projeccions audiovisuals.

És una aula d’informàtica i un laboratori per al desplegament de les noves tecnologies fruit del talent dels alumnes de les nostres escoles, de les entitats i dels emprenedors locals.

És un espai coworking per a fomentar la cooperació entre emprenedors locals, generant sinergies i valor afegit a l’economia local.

És un lloc de trobada per a realitzar sessions Networking per a fer xarxa entre les nostres empreses locals, enfortir el nostre teixit productiu i generar noves oportunitats de negoci.

És un centre de formació per a persones que volen millorar les seves competències per a la recerca de feina o per a fer sessions coaching adreçada al nostre comerç local i als nostres professionals.

És també un equipament per a les entitats d’Arenys de Munt que el poden utilitzar per a la realització de les seves activitats socials, culturals o de lleure.

És una eina estratègica de l’Arenys de Munt del futur: una societat dinàmica que ha de disposar d’espais per a generar complicitats entre els nostres actors econòmics, culturals i socials.

És una oportunitat per a cohesionat i endreçar territorialment Arenys de Munt, recuperant una nau en desús “Can Fernando Soler” de 1.500 m2, millorant el seu entorn i facilitant la seva accessibilitat.

En definitiva, el centre cívic és un equipament multidisciplinari al servei de la ciutadania que ens permetrà aprendre, crear, innovar i trobar-nos per a treballar plegats. No és un hotel d’entitats, és molt més que això.

Ajudem aquells que volen ajudar

ADM-EMPREN-jpeg-web-01Una de les principals raons que em van moure a fer política és el meu interès per ajudar persones emprenedores, petites i mitjanes empreses, comerciants, persones com jo que venim del món de l’emprenedoria i que hem patit o patim les extraordinàries dificultats en posar en marxa una activitat econòmica i tirar-la endavant amb garanties d’èxit.

Polítics de tots colors diuen que cal ajudar les petites i mitjanes empreses; ho diuen, sí, però no ho fan tant com ho diuen. En el moment de plasmar aquests discursos en realitats, sovint tot queda en iniciatives aïllades i mancades de perspectiva. Cal ser valent, doncs estem acostumats a les receptes habituals de la visió curterminista que malauradament predomina en política municipal.

“La indústria local és punta de llança en la creació de llocs de treball i garantia de creixement econòmic”

Què cal fer per ajudar a generar ocupació i riquesa? Com plasmem en accions polítiques concretes aquesta voluntat? Quants recursos del pressupost municipal disposem per fer-ho? Realment és possible des de l’àmbit local?

Malgrat els pressupostos austers i l’insuficient finançament dels ajuntaments, hem demostrat una gran capacitat de gestionar millor i ser més eficients. L’any 2017 els ajuntaments de tot l’Estat han tancat amb un superàvit de 5.000 milions d’euros, una capacitat inversora que permet als ajuntaments donar resposta a polítiques estratègiques locals que l’Estat és incapaç de posar en marxa; tots sabem que inverteix poc i malament.

A l’Ajuntament d’Arenys de Munt tenim capacitat d’identificar les necessitats del nostre teixit productiu i el deure d’implementar solucions pactades i treballades amb els mateixos actors econòmics, i d’això se’n diu Pla Estratègic Local. El sector industrial té un pes molt important a Arenys de Munt, la indústria local és punta de llança en la creació de llocs de treball i garantia de creixement econòmic; això explica el perquè de les inversions previstes per modernitzar el polígon industrial Torrent d’en Puig.

El govern d’ERC estem desplegant polítiques que són útils per al teixit productiu i ho demostrem en accions concretes: inversions en els polígons industrials, fent xarxa amb sessions networking, assessorament i formació a emprenedors, concurs d’emprenedoria i línies de subvencions a l’ocupació, entre altres, i amb el Centre Cívic com a inversió estrella, que esdevindrà una eina estratègica que impulsarà la creativitat i la innovació. En definitiva, volem ajudar a descobrir talent.

Enguany l’enfocament del pressupost municipal respon a l’aposta estratègica del govern d’ERC: donar més eines al teixit productiu local per ser més competitiu i enfortir l’estructura econòmica d’Arenys de Munt per generar riquesa i ocupació de manera estable. Si volem fer país, hem de començar per fer-ho des de casa, ajudant aquells que volen ajudar.

Pensament estratègic, una rara avis en política local

BrainPensar en clau estratègica

Albert Calderó en el seu article “Pla estratègic turístic local: de la planificació trivial a la gestió estratègica local de la coalició turística” aporta una definició crec que molt clarificadora, defineix la planificació estratègica feta malament com la planificació estratègica trivial[1]. De fet, aquest concepte de la trivialitat en la política local i segurament extensible a altres nivells de l’administració supramunicipal, és encara un fet que predomina, fins i tot altres institucions molt implicades en donar suport als plans estratègics, reconeixen que la reflexió estratègica no és encara una pràctica habitual en les institucions públiques[2]. La reflexió estratègica hauria de ser el l’eix vertebrador de l’acció política, i no pas la conseqüència puntual o aïllada d’una oportunitat que apareix en un moment donat per la concessió d’una subvenció o per l’oportunisme en un context concret. Aquestes circumstàncies hipotecaran la viabilitat del pla estratègic esdevenint una declaració d’intencions, en paraules d’Albert Calderó: una planificació estratègica trivial.

“La trivialitat en la política local i segurament extensible a altres nivells de l’administració supramunicipal, és encara un fet que predomina envers la reflexió estratègica”

Avui dia està de moda els processos participatius en molts àmbits; les assembles, les taules rodones, networking, i altres eines participatives que requereixen un suport tècnic, recursos que de vegades escassegen en municipis mitjans i petits. Tot es pot solucionar si existeix voluntat política real, compromís ferm, que facilitarà la dotació de més recursos suficients per a les accions encaminades per a treballar un projecte de planificació estratègica, en detriment d’altres prioritats. I aquí rau el principal qüestió; si la participació, les taules rodones i canals de comunicació oberts amb els agents privats i la ciutadania estan ben dissenyats i són veritablement espais per a pensament estratègic o simplement responen a compromisos conjunturals, amb presses, que acaben esdevenint accions aïllades sense retorn.

En un context ideal, un municipi o un conjunt de municipis que decideixen promoure un pla estratègic, entendríem que disposen de la voluntat real per desenvolupar-lo a nivell institucional, assumint que cadascuna de les parts hi posarà els recursos necessaris, sabent que caldrà garantir els recursos municipals sacrificant altres prioritats en detriment d’altres polítiques que tenen més visualització a curt termini. Coneixedors de la seva relació amb els agents que hi participaran amb el quals, prèviament, ja porten temps teixint complicitats. I posats a demanar, en un escenari ideal, doncs que l’acció política del govern dels respectius municipis implicats sigui el resultat d’un procés de planificació reflexiva, un Pla d’Actuació Municipal. Apujant encara més el llistó d’aquest escenari ideal, que la construcció de les polítiques fiscals en l’àmbit local sigui coherent amb el pla de desenvolupament econòmic i garanteixi la seva viabilitat en recursos independentment del cicles econòmics. Difícilment trobarem aquest conjunt de factors en la majoria d’ens locals.

“Per desplegar polítiques estratègiques cal garantir recursos municipals en detriment de polítiques d’aparador, que poden tenir més visualització però menys recorregut”

Si bé és cert que l’elaboració del PAM (Pla d’Actuació Municipal) és una pràctica més estesa no només en el municipis grans, també mitjans i petits, la qual cosa constitueix un avenç en la reflexió estratègica en l’àmbit local, la manca de tradició en el pensament reflexiu en la política local des dels mateixos equips de govern, no permet anar més enllà i sovint els plans estratègics acaben esdevenint en allò que Calderó recorda fent esment a Henry Mintzberg, un dels grans teòrics de la planificació estratègica: “Els esforços de la planificació trivial es difonen àmpliament. S’anima a tothom a participar-hi i a expressar la seva opinió. El pla es publica i distribueix per totes bandes. El document s’imprimeix impecablement, i com menys contingut tingui, millor. Henry Mintzberg”. [3]

strategic

La necessària coordinació amb els agents privats

Un factor clau per a desplegar un pla estratègic són els agents econòmics que es puguin interessar en el projecte  i disposats a participar-hi en funció dels avantatges que hi trobin, com els hi afectarà i en quin grau en gaudiran en el futur desitjat, és el que Calderó anomena “coalició mínima necessària”.[4] Calderó ens convida a fer ús d’aquest concepte politològic, i incideix en la necessitat que aquesta coalició ha de ser poc nombrosa per facilitar la seva operativitat, es a dir, que es constitueixi un pinyol que lideri el procés d’elaboració del pla estratègic però que al mateix temps aquest compromís perduri amb el temps, i no esdevingui un compromís puntual només a l’inici de l’elaboració del pla.

“Cal una relació de coresponsabilitat entre l’àmbit públic i privat, seguint el principi win-win”

Establir canals de comunicació fluida amb agents econòmics locals (industria, comerç, serveis, entitats, etc.) sempre és un repte. Més encara si el que volem és generar consens i establir aliances que, en funció del territori que es vol implementar el pla estratègic, es pot trobar amb diversitat de visions possiblement contraposades. En aquest sentit, és necessari un grup representatiu però suficientment petit per garantir l’operativitat i arribar a consensos. És per això que cal ser selectiu a l’hora d’escollir els agents representatius que formaran aquest pinyol, la coalició mínima necessària amb compromisos ferms i de llarg abast.

Aquesta coalició entre l’administració local amb els administrats ha de permetre una relació de coresponsabilitat entre l’àmbit públic i privat, seguint el principi win-win. Cal vetllar per preservar els espais de col·laboració públic privats, teixint complicitats i sumant sinèrgies, disposar de canals de comunicació que generin feedback de manera permanent. Aquests espais de trobada tindran viabilitat i sostenibilitat amb el temps en funció de la capacitat de generant propostes, complir plans d’acció i assolir objectius compartits entre l’administració i l’administrat. Això només pot existir en funció de la capacitat de generar complicitats entre la visió púbica i l’interès privat (l’administració i l’administrat).

Sense el substrat, sense una política sòlida que hagi fet una aproximació a la realitat des de la perspectiva de l’administrat, no és possible generar una aliança estable. Sense aquesta col·laboració  no hi pot existir un pla estratègic, en tot cas com diu Caldera, un pla estratègic trivial. Tampoc seria possible una coalició amb capacitat de perdurar sense un element essencial i de vegades escàs: el consens.

[1] http://www.estrategialocal.cat/_ca/blog/?item=1363&page=0 (16/09/2016)

[2] https://www.diba.cat/documents/36150622/40701978/queesunplaestrategic.pdf/9bec5e94-e492-4584-8e2c-1d3a3b58fe7a (11-10-2016), pàgina 4.

[3] http://www.estrategialocal.cat/_ca/blog/?item=1363&page=0 (10/08/2016)

[4] http://www.estrategialocal.cat/_ca/blog/?item=1363&page=0 (10/08/2016)