Ajudem-nos els uns als altres i ens en sortirem

Moment durs, gens fàcils per les famílies d’Arenys de Munt que tenen a éssers estimats ingressats a l’hospital, que no poden visitar als seus grans a la residència, pendents de l’evolució del seu estat de salut, pels autònoms i les petites empreses que viuen amb la incertesa i el neguit que suposa haver aturat la seva activitat econòmica, els comerços que han hagut de tancar, les famílies que encara han de pair la mort d’un familiar molt proper…

No fa ni 2 mesos, veiem molt de lluny com la pandèmia s’estenia per Àsia, assistíem a la cancel·lació del Mobile Word Congres de Barcelona amb retrets entre organitzadors i institucions, més preocupats per les conseqüències econòmiques que això comportava; era una ‘alarma infundada’. 

Més enllà de la pandèmia per coronavirus, la tònica del dolor infinit l’hem pogut veure com espectadors durant molts anys; per les pantalles dels televisors, els diaris i les xarxes socials, contemplàvem el patiment dels altres; les guerres, la fam, el genocidi…  A aquí, al nostre país, hem estat convivint també amb una realitat dolorosa i injusta que, pel fet de no ser generalitzada, quedava amagada sota la catifa de les polítiques de l’àmbit social i ocupació, sempre insuficients, i que des dels ajuntaments hem hagut de gestionar amb eines molts limitades.

Ara ja no li succeeix a altres persones que viuen molt lluny de nosaltres, o a persones i col·lectius concrets de la nostra societat, ara som nosaltres els protagonistes; la desesperació per la pèrdua d’un ésser estimat sense poder acomiadar-se, el daltabaix que suposa per l’economia familiar la pèrdua de la feina o el tancament de l’activitat empresarial, el no tenir ni 50 euros per passar el mes… Projectes de vida que semblen esmicolar-se i la incertesa s’instal·la.

Però malgrat la incertesa, els moments durs que estem vivint i la negror en les perspectives econòmiques, no podem defallir. La història ens demostra que hem estat capaços de superar moments extraordinàriament difícils, perquè tenim una gran capacitat de ser solidaris, de treballar plegats i d’ajudar-nos els uns als altres,  doncs formem part d’un cos social, d’un poble que ens necessita a cadascú de nosaltres.

Tots els representants polítics locals tenim el deure d’estar al costat del les famílies que estan patint les conseqüències econòmiques i socials que està provocant la pandèmia. Som conscients que aquesta tasca no va de partits ni d’ideologies, ara hem de treballar plegats per ajudar les persones. Els grups municipals de govern i oposició ens hem posat d’acord per implementar ajuts d’àmbit econòmic i social, en una primera modificació de crèdits que portarem al ple de l’ajuntament convocat pel dia 20 d’abril.

En el ple de dilluns, que serà no presencial i es podrà seguir per les xarxes socials, aprovarem ajuts econòmiques per donar suport a les famílies i el teixit comercial, serà una modificació de crèdits que forma part d’un primer paquet de mesures que tindrà un impacte per al pressupost municipal de 300.000 euros, i que anirem ampliant en successives noves convocatòries.

Res serà com abans, malgrat el dolor i la incertesa, hem de perseverar, fer valer la memòria de les persones que van donar-ho tot per nosaltres, que ens han estimat i hem estimat infinitament. Si ells van superar la guerra, la fam i la persecució política, nosaltres també ho podem fer. No hi ha res més preuat que la vida, hem de continuar treballant per evitar el dolor i protegir les nostres famílies. Donem una oportunitat a l’esperança perquè ens en sortirem!

La vida no té preu #QuedatAcasa

No fa ni dues setmanes la majoria de nosaltres fèiem les nostres vides, atabalats, ocupats, veient de lluny allò que passava a la Xina, amb un certa tranquil·litat perquè semblava que no anava amb nosaltres, malgrat alguns ens alertaven que no seria així. Fins als darrers moments el missatge oficial era que no estàvem en zona de risc.

No fa ni dues setmanes no paràvem a pensar quant preciosa és la vida ordinària, la rutina de cada dia. Avui tancats a casa, confinats, tenim temps per valorar la importància de les coses més senzilles que ens regala la vida; córrer per Can Jalpí, pedalejar fins a la Creu de Canet, sortir a fer un llarg passeig amb el gos, fer la xerrada en un banc de la Riera, pujar a Lourdes, badar, fer-la petar una estona amb un veí, fer una barbacoa amb els amics, gaudir d’un dia meravellós fent una cervesa a la terrassa d’un bar…

Però ha arribat la maleïda pandèmia a Arenys de Munt, que no som una bombolla aliena del món. De cop, hem passat de veure una pel·lícula a ser-ne els protagonistes. Hi ha qui ho assumeix, quin remei;  hi ha qui malgrat ho pot fer, no vol renunciar a la seva quotidianitat, no veu el perill; i hi ha qui, malgrat veu el perill, està condemnat a anar a treballar encara que la seva empresa no és un servei essencial per la vida. Però la seva vida corre perill, hi ha qui creu que millor posar en risc la vida que posar en risc l’economia.

El coronavirus ens ha trencat la rutina, ha volatilitzat els mecanismes tradicionals del treball, del consum, de les relacions socials i de les normes absurdes que regeixen l’administració pública, posant de manifest l’obsolescència d’un sistema polític i econòmic que sobreviu gràcies a una societat de consum segrestada. Un model polític i econòmic que escull posar en risc la vida de les persones abans no haver d’arriscar més en l’economia.  Aquest fet queda palès en les reticències del govern de Madrid en fer un confinament total, i mentrestant, els dies passen i les persones emmalalteixen.

El coronavirus ens ha posat en un mirall a tots nosaltres, posa de manifest el millor i el pitjor de la nostra societat. Arenys de Munt, en tenim de tot, però estic orgullós del poble on visc, perquè malgrat les actituds d’algunes persones que insisteixen en mantenir l’esquema mental que això no va amb elles, convençudes que els actes de la seva vida no afecten a ningú més; tenim persones que estan demostrant una gran capacitat de sacrifici i generositat envers els altres. Veïns i veïnes que ajuden de manera desinteressada i des de l’anonimat, persones que fins i tot que en algun moment els podíem haver prejutjat per les seves filies o fòbies, en aquests moments extraordinàriament difícils continuen al peu del canó com a voluntaris, col·laborant en allò que calgui;  ajudant altres col·lectius que no poden sortir a comprar,  cosint mascaretes, repartint menjar, donant suport psicològic, etc.

Estem en un context històric que no hem viscut mai abans, però no més dur del que van viure aquells que ens van precedir -la guerra, la postguerra amb la fam, la repressió i la presó- aquelles persones que van renunciar a una vida més còmode per defensar les llibertats i els drets civils de cadascú de nosaltres. S’hi van jugar la vida per salvar-nos a nosaltres. En aquest moments difícils que vivim, ens toca renunciar per unes setmanes allò que ara sí sabem, és un regal de la vida, però que tindrem temps a gaudir-lo.

Un dia despertarem i veurem que alguns dels nostres veïns ja no hi són, potser fins i tot un familiar, o potser no podrem despertar. Encara hi som a temps. Fem-nos dignes hereus dels sacrificis que van fer per nosaltres aquells que ens van precedir.

Ens en sortirem!

No podran empresonar els nostres anhels de llibertat

Concentració de Rebuig a la sentència del judici del Procés

Avui al vespre ens hem concentrat centenars de persones davant l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig contra una sentència ignominiosa. No només han sentenciat injustament 9 persones innocents, volen empresonar les nostres il·lusions, volen empresonar els anhels de llibertat de tot un país, volen empresonar els nostres drets fonamentals i polítics. Ho volen fer però no podran, perquè no poden empresonar tot un poble.

Aquells que ens han precedit van donar la vida per defensar les llibertats i la justícia en moments de la història que no hi havia esperança. Tinguem esperança, siguem dignes hereus del sacrifici que van fer els nostres avantpassats, del sacrifici dels nostres companys i companyes empresonats, exiliats i represaliats. Que de la nostra indignació neixi una mobilització pacífica, cívica però ferma que planti cara a la repressió de l’Estat.

No podran perquè som molts, perquè cada dia som més, perquè tenim la raó de les nostres conviccions democràtiques, perquè defensem els valors de la justícia, la llibertat i la igualtat, perquè ho tornarem a fer!

Orgullós d’Arenys de Munt! Orgullós d’un país mobilitzat!

El centre cívic no és un hotel d’entitats, és molt més que això

És un espai de referència per a dinamitzar l’economia local, donant suport a nous emprenedors que vulguin engegar projectes professionals de manera col·laborativa o individual.

És una aula de música dimensionada amb les característiques acústiques òptimes per a permetre que més de 150 alumnes pugin gaudir de les seves instal·lacions per a formar-se de manera adequada.

És una aula de plàstica per a fer cursos de pintura i per a la realització d’obres artístiques amb tècniques variades.

És una sala de conferències per a fer presentacions, col·loquis, xerrades o projeccions audiovisuals.

És una aula d’informàtica i un laboratori per al desplegament de les noves tecnologies fruit del talent dels alumnes de les nostres escoles, de les entitats i dels emprenedors locals.

És un espai coworking per a fomentar la cooperació entre emprenedors locals, generant sinergies i valor afegit a l’economia local.

És un lloc de trobada per a realitzar sessions Networking per a fer xarxa entre les nostres empreses locals, enfortir el nostre teixit productiu i generar noves oportunitats de negoci.

És un centre de formació per a persones que volen millorar les seves competències per a la recerca de feina o per a fer sessions coaching adreçada al nostre comerç local i als nostres professionals.

És també un equipament per a les entitats d’Arenys de Munt que el poden utilitzar per a la realització de les seves activitats socials, culturals o de lleure.

És una eina estratègica de l’Arenys de Munt del futur: una societat dinàmica que ha de disposar d’espais per a generar complicitats entre els nostres actors econòmics, culturals i socials.

És una oportunitat per a cohesionat i endreçar territorialment Arenys de Munt, recuperant una nau en desús “Can Fernando Soler” de 1.500 m2, millorant el seu entorn i facilitant la seva accessibilitat.

En definitiva, el centre cívic és un equipament multidisciplinari al servei de la ciutadania que ens permetrà aprendre, crear, innovar i trobar-nos per a treballar plegats. No és un hotel d’entitats, és molt més que això.