Moment durs, gens fàcils per les famílies d’Arenys de Munt que tenen a éssers estimats ingressats a l’hospital, que no poden visitar als seus grans a la residència, pendents de l’evolució del seu estat de salut, pels autònoms i les petites empreses que viuen amb la incertesa i el neguit que suposa haver aturat la seva activitat econòmica, els comerços que han hagut de tancar, les famílies que encara han de pair la mort d’un familiar molt proper…
No fa ni 2 mesos, veiem molt de lluny com la pandèmia s’estenia per Àsia, assistíem a la cancel·lació del Mobile Word Congres de Barcelona amb retrets entre organitzadors i institucions, més preocupats per les conseqüències econòmiques que això comportava; era una ‘alarma infundada’.
Més enllà de la pandèmia per coronavirus, la tònica del dolor infinit l’hem pogut veure com espectadors durant molts anys; per les pantalles dels televisors, els diaris i les xarxes socials, contemplàvem el patiment dels altres; les guerres, la fam, el genocidi… A aquí, al nostre país, hem estat convivint també amb una realitat dolorosa i injusta que, pel fet de no ser generalitzada, quedava amagada sota la catifa de les polítiques de l’àmbit social i ocupació, sempre insuficients, i que des dels ajuntaments hem hagut de gestionar amb eines molts limitades.
Ara ja no li succeeix a altres persones que viuen molt lluny de nosaltres, o a persones i col·lectius concrets de la nostra societat, ara som nosaltres els protagonistes; la desesperació per la pèrdua d’un ésser estimat sense poder acomiadar-se, el daltabaix que suposa per l’economia familiar la pèrdua de la feina o el tancament de l’activitat empresarial, el no tenir ni 50 euros per passar el mes… Projectes de vida que semblen esmicolar-se i la incertesa s’instal·la.
Però malgrat la incertesa, els moments durs que estem vivint i la negror en les perspectives econòmiques, no podem defallir. La història ens demostra que hem estat capaços de superar moments extraordinàriament difícils, perquè tenim una gran capacitat de ser solidaris, de treballar plegats i d’ajudar-nos els uns als altres, doncs formem part d’un cos social, d’un poble que ens necessita a cadascú de nosaltres.
Tots els representants polítics locals tenim el deure d’estar al costat del les famílies que estan patint les conseqüències econòmiques i socials que està provocant la pandèmia. Som conscients que aquesta tasca no va de partits ni d’ideologies, ara hem de treballar plegats per ajudar les persones. Els grups municipals de govern i oposició ens hem posat d’acord per implementar ajuts d’àmbit econòmic i social, en una primera modificació de crèdits que portarem al ple de l’ajuntament convocat pel dia 20 d’abril.
En el ple de dilluns, que serà no presencial i es podrà seguir per les xarxes socials, aprovarem ajuts econòmiques per donar suport a les famílies i el teixit comercial, serà una modificació de crèdits que forma part d’un primer paquet de mesures que tindrà un impacte per al pressupost municipal de 300.000 euros, i que anirem ampliant en successives noves convocatòries.
Res serà com abans, malgrat el dolor i la incertesa, hem de perseverar, fer valer la memòria de les persones que van donar-ho tot per nosaltres, que ens han estimat i hem estimat infinitament. Si ells van superar la guerra, la fam i la persecució política, nosaltres també ho podem fer. No hi ha res més preuat que la vida, hem de continuar treballant per evitar el dolor i protegir les nostres famílies. Donem una oportunitat a l’esperança perquè ens en sortirem!
Una de les principals raons que em van moure a fer política és el meu interès per ajudar persones emprenedores, petites i mitjanes empreses, comerciants, persones com jo que venim del món de l’emprenedoria i que hem patit o patim les extraordinàries dificultats en posar en marxa una activitat econòmica i tirar-la endavant amb garanties d’èxit.