Avui tornem a commemorar, com cada any, una derrota, de fet commemorem un funeral en record als barcelonins morts en la batalla contra les tropes borbòniques l’onze de setembre del 1714.
Alguns no veuen amb bons ulls aquesta commemoració, no entenen perquè si les grans nacions celebren victòries, els catalans vam decidir declarar una derrota, transcendental en la pèrdua de les nostres llibertats, en Diada Nacional.
Alguns creuen que una derrota no s’hauria de commemorar, més aviat l’hauríem d’amagar, que això és cosa de perdedors. Molts pensem que estan equivocats, no commemorem una derrota; reconeixem el coratge, la fermesa i la dignitat d’aquells que van donar la seva vida per defensar les llibertats del nostre país.
La Diada ens recorda que Catalunya és una nació molt forta, doncs hem resistit durant segles els embats d’aquells que malgrat ser molt poderosos, tot i comptar amb el poder polític i militar, no han aconseguit mai acabar amb la nostra catalanitat.
La nostra fortalesa neix de les nostres conviccions com a ciutadans lliures que defensem de forma pacífica i democràtica, i del nostre compromís amb els drets civils i la justícia. Som una societat diversa, i la nostra diversitat ens fa indestructibles.
En l’actual context de conflicte polític ens reafirmem en la capacitat plena dels catalans i catalanes per poder escollir si volem construir una República Catalana en el marc democràtic.
És un error de la política del diàleg en democràcia que s’hagi traslladat la gestió del conflicte polític a l’àmbit judicial, i que es mantinguin companys i companyes a les presons tant de l’àmbit polític com de les entitats, així com aquells exiliats i exiliades.
Estem orgullosos de celebrar la Diada, perquè no només commemorem una derrota, celebrem amb orgull el compromís, la fermesa i la dignitat d’aquells catalans que van donar la vida per tots nosaltres, els que van patir presó, i els que van anar a l’exili. Mai ens derrotaran, perquè mai perdrem la dignitat com a país.
Visca Arenys de Munt! I Visca Catalunya lliure!
Manifest llegit l’onze de setembre de 2019 a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt.